Mínimes Normes

.secció FULL DE RECLAMACIONS.

Tot seguit adjuntem un escrit que ens han fet arribar de forma anònima al nostre correu electrònic. Un escrit que ens han demanat per favor que si el podíem publicar. Nosaltres no ens volem responsabilitzar dels danys emocionals que pugui ocasionar la lectura de les següents línies, però creiem que tothom té l'oportunitat d'expressar la seva opinió, i més, si tenim en comte que ho ha fet d'una forma molt correcta i acurada, sense faltar al respecte a ningú i deixant a l'aire els possibles al·ludits. Tot seguit i de forma igual l'escrit esmentat.

-"""Mínimes normes de convivència en una residència, i en qualsevol lloc on hi habita més gent a part del ego d’un mateix.

Qui més qui menys, a aquesta residència, disposa d’una habitació, gran o petita. I a més, de disposa d’espais particulars es disposa d’espais equivalents a públics o d’ús comú.

Mentre cadascú es resguarda dintre de les quatre parets que li ofereix la seva habitació, normalment, no solen existir conflictes gaire importants. Ara bé, quan un individu decideix fer ús d’algun espai d’ús comú, pot produir-se tot un seguit de conflictes. Tot pel simple motiu, de que el fet de viure en una residència i pagar per fer-ho, provoca a vegades, la tergiversació o la mal interpretació d’algunes normes morals i d’educació bàsiques. Fins i tot, viure aquí, a vegades pot comportar més responsabilitat que a casa. Basicament perqué a casa, quan et comportes malament, et xafen la cara i punt. Aquí, per mancar aquesta actitut, es necessari que existeixi aquesta desconeguda, en moltes ocasions, responsabilitat i fins i tot el respecte (un ser vingut d’un altre planeta).

Tothom disposem de moments al dia en que necessitem desconectar del continu estudi, i no per això ens rebatem el cap contra la paret, per tant, tampoc es necessari rebatre les mans contra les portes que donen al passadís (espai comú), o bé recolzar-les “accidentalment” sobre el magnetotèrmics de cada planta. O bé realitzar olimpiades o curses de fons a través del, ja molt concorregut, passadís.

Una altra cosa destacable es que no som el sèquit del president Nixon, però tampoc som un grup de hippies, i per tant, com a "societat moderna"(utopia) que som, utilitzem calçats adequats i roba de diverses formes i colors, per això, com que ho tenim a l’abast, utilitzem-ho.

Les sales comunes, com les sales d’estudi (un mal invent d’una ment molt il·luminada), també són espais d’ús comú, on amb un poc de sort, hi podem coincidir moltes persones dedicades als nostres estudis. Estudis que requereixen un mínim de silenci, compostura i higiene. Aquestes sales, són per estar-hi una estona, unes hores, o algun dia sencer, però només són per estar-hi, no per residir-hi, que per això ja tenim les tant ben pagades habitacions. I el perquè de pagar més o menys, no ha de significar, utilitzar les zones comunes en més dret o menys, el pagar ens marca amb la comoditat que hi residirem dintre de les nostres habitacions.

Una comoditat que amb tot això esmentat, i tenint en comte que l’ús de les estances comunes a partir de certes hores, o durant certes hores, es fa dificil d’aconseguir.

En definitiva, una residència implica un respecte en vers el teus congèneres, i unes mínimes normes morals i de higiene, que molts prefeririem que es compleixin. No ens agrada tenir que soportar a altes o baixes hores, carreres sorolloses pels passadissos dia rere dia (un dia de quan en quan, no fa mal). Cops a les portes. Baixades de ploms. I contemplar certs panorames a les sales d’estudi. Les sales d’estudi son per tothom. I no per uns pocs priviliejats."""-