Festa de Nadal i Festa 10 anys RESA.

.secció NITS DE FESTA.

El passat dijous dia 18 de Desembre, la nostra residència celebrà el seu 10 aniversari. Un aniversari que comptà amb la presència d'importants càrrecs, pel que fa a la comunitat estudiantil i residencial.

En el que fou el preludi d'una gran sopar, s'organitzà un parlament dirigit a tots els residents, i orquestrat per tres representants dels alts càrrecs. En aquell mateix acte es feu la descoberta d'una placa commemorativa. Tot seguit, i sense perdre ni un minut, la minsa assistència al primer acte, juntament amb la comitiva, es dirigiren al menjador.

Acte seguit, comensà el que seria un sopar festa, marcat per la poca assistència de residents, però amb un gran regust de boca, tant pel menjar servit com pel bon ambient que s'hi va respirar durant tota la nit.

La nit acabà tal com començà, amb la música del dj invitat. Els que tingueren esperit, continuaren la festa al Port, i els que no, escales amunt i a dormir la mona.

A continuació us adjuntem l'extracte del discurs que feu el nostre director Josep Maria Granell, gerent de la Residència Sant Jordi.

"Abans de res, us vull donar les gràcies, a tots, per ser aquí. I sobretot per haver d’escoltar un discurs meu. Molts ja sabeu que parlar en públic no és el meu fort. Per tant, i dient-ho de tot cor, intentaré ser breu. Ara, que no sigui avorrit, ja no us ho prometo...

Som aquí perquè cumplim deu anys de gestió.

¿Us sona la frase: “Com passa el temps!”?

Només us diré que estic parlant del segle passat, de quan alguns de vosaltres, criaturetes, en tenieu 7 anys.

1998! L’any de l’eclipse total de sol, de la disolució de El último de la Fila, de la supresió de presó per als insumisos. L’any que va néixer el Google, va triomfar Titànic i va guanyar Eurovisió un transexual. Va ser quan els científics van aconseguir teletransportar un àtom, quan Rivaldo va guanyar la lliga amb el Barça i quan li van donar el Nóbel a Saramago. Tot just abans de l’any en que s’havien d’aturar tots els ordinadors del món i en que Nostradamus havia assegurat que arribaria la fi del món!

Però ja veieu que continuem aquí. I, a més a més, ho fem vivint junts. Com si fos un pis d’estudiants compartit. Només que en lloc de ser 4 o 5, en som 155! Per sort, no sou vosaltres els que ho organitzeu perquè estariem tots perduts. Millor o pitjor, us ho donem tot fet.

I us asseguro que ho fem, que ho hem fet I que ho farem a partir d’ara, el millor que sabem. Difícilment tot serà del gust de tothom però, estic convençut que, amb el temps, ho sabreu valorar. I si no ho feu, espero que estigueu ben lluny!

No, això no passarà perqué la residència, us ho dic jo, formarà part de les vostres vides. Tant si ho voleu com sinó. Ja forma part de les vostres vides.

Hi ha un secret que tant serveix per viure en parella com per a la nostra residència. Per a qualsevol tipus de convivència: “No voler canviar a l’altre”.

I no penseu que nosaltres, tot i que ajudem en la vostra educació, us volguem canviar. Volem que sigueu com sou i que, tard o d’hora, us enfronteu a la vida tal com sou. Ja us ho trobareu... Al cap I a la fi, recordeu que hi ha dues grans regles a la vida. Una, general, i una altra, particular. La general diu que tothom acaba aconseguint allò que es proposa. La particular diu que, qui més qui menys, som una excepció de la regla general.

Per tant, el vostre destí és cosa vostra. El vostre futur. Nostra és la responsabilitat del vostre present. I ens la prenem com cal. Amb il.lusió, amb compromís i amb dedicació. No són paraules buides. Deixeu-me dir-vos que hi posem tot el nostre esforç i el nostre seny. I una de les proves més clares de que ho fem així, amb seny, és que, per estalviar-vos més fatifga, dono per acabat aquest discurs.

Moltes gràcies a tots."

.Salutacions cordials l'Administració.