.secció NITS DE FESTA.""La nit era llarga però el meu propòsit molt simple i curt, guanyar el concurs. El nervis feien acte de presència en moltes parts del cos, menys en la que necessitava de veritat, el meu fetge. Ja portava mesos educant-lo en l'art de la regeneració, i aquella nit, més que cap altra, necessitava aquella habilitat especial.
Però per si de cas, vaig començar la nit provant-lo, i vaig prendre'm una petita dosi d'aquell líquid que et dona eufòria i llibertat, l'alcohol. Una vegada vaig veure el final d'aquell got, vaig entendre el que m'estava dient el meu fetge, "tranquil, tu aquesta nit limitat a "aspirar" que jo hem dedicaré a suportar". I així crec que ho vaig fer, i ho vaig aconseguir.
El rivals, molt dignes. Tots tenien les seves habilitats, però jo tenia la meua arma secreta, jo tenia un pas de gola que pareixia una boca de metro. La resta desconeixia que jo era capàs d'aspirar grans quantitats de líquid en qüestió de segons. Les rondes eliminatòries foren gairebé un passeig per mi. En molts pocs segons ja tenia la ronda guanyada. Però tot i resultar-me fàcil, el meu particular "Satanas Corpetit", al finalitzar la ronda de semifinal, hem va fer senyals de demanar un petit descans, i així li ho vaig concedir.
Passat els 5 o 10 minuts de descans demanats, a sobre la taula estava la línia més llarga que mai havia vist de "xupitos", una línia de 4 petits gots que pareixia inacabable, pel dur camí que portava recorregut. Però allà al final es trobava el motiu de la meva gesta, el cinturó que m'acreditaria com a campió del Fetge de Ferro. El meu rival provenia de les escoles més selectes en el món de l'alcoholemia, era vingut des de les Tabernes de Flix, escola que ha dontat noms molt importants en aquest món. Però, no tenia res a fer amb la meva habilitat especial. Al senyal del arbitre, les meves mans es van omplir amb els gotets que viatjaren directes al meu fetge.
Finalment havia complert el meu objectiu guanyar la primera edició del Fetge de Ferro i passar a la història amb el nom de: David Aspiradora Fetge de Ferro.""
Però per si de cas, vaig començar la nit provant-lo, i vaig prendre'm una petita dosi d'aquell líquid que et dona eufòria i llibertat, l'alcohol. Una vegada vaig veure el final d'aquell got, vaig entendre el que m'estava dient el meu fetge, "tranquil, tu aquesta nit limitat a "aspirar" que jo hem dedicaré a suportar". I així crec que ho vaig fer, i ho vaig aconseguir.
El rivals, molt dignes. Tots tenien les seves habilitats, però jo tenia la meua arma secreta, jo tenia un pas de gola que pareixia una boca de metro. La resta desconeixia que jo era capàs d'aspirar grans quantitats de líquid en qüestió de segons. Les rondes eliminatòries foren gairebé un passeig per mi. En molts pocs segons ja tenia la ronda guanyada. Però tot i resultar-me fàcil, el meu particular "Satanas Corpetit", al finalitzar la ronda de semifinal, hem va fer senyals de demanar un petit descans, i així li ho vaig concedir.
Passat els 5 o 10 minuts de descans demanats, a sobre la taula estava la línia més llarga que mai havia vist de "xupitos", una línia de 4 petits gots que pareixia inacabable, pel dur camí que portava recorregut. Però allà al final es trobava el motiu de la meva gesta, el cinturó que m'acreditaria com a campió del Fetge de Ferro. El meu rival provenia de les escoles més selectes en el món de l'alcoholemia, era vingut des de les Tabernes de Flix, escola que ha dontat noms molt importants en aquest món. Però, no tenia res a fer amb la meva habilitat especial. Al senyal del arbitre, les meves mans es van omplir amb els gotets que viatjaren directes al meu fetge.
Finalment havia complert el meu objectiu guanyar la primera edició del Fetge de Ferro i passar a la història amb el nom de: David Aspiradora Fetge de Ferro.""
Ad. Cap
1 comentari:
Gran crònica del que va passar aquella nit. Sens dubte, una gran nit que esperem que senti precedents.
Publica un comentari a l'entrada